Isaac Deutscher: Stalin. Biografia política. Ediciones Era S.A., Mèxic, 1974 (és la tercera edició en espanyol, la primera és de la mateixa editorial el 1965). 580 pàgines. (Títol original: Stalin. Biografía política Oxford University Press Inc. Nova York/Londres, 1949).
Aquest és el primer dels llibres que Deutscher va dedicar a les biografies de dirigents de la Revolució Russa (vegeu en aquesta Guia els números 15. Isaac Deutscher: Trotsky. El profeta armat (1879-1921), 24. Isaac Deutscher: Trotsky. El profeta desarmat (1921-1929) i 25. Isaac Deutscher: Trotsky. El profeta desterrat (1929-1940)). Publicat en anglès per primera vegada el 1949, un Post scriptum Els últims anys d’Stalin, inclòs a l’edició que utilitzo i cito.
És un llibre la lectura del qual és dramàtica per a qualsevol comunista ja que bona part d’ell és la narració de la feroç degeneració stalinista de la Revolució Russa. Però de lectura obligada perquè els crims d’Stalin són un fet històric que és necessari reconèixer, entendre i reconèixer com desviacions d’un procés revolucionari. Els editors descrivien així el llibre a la solapa: "En aquesta biografia política de l’home que va governar la Unió Soviètica durant un quart de segle, Isaac Deutscher ha complert la difícil tasca d’enfrontar-se amb actitud objectiva d’historiador als grandiosos esdeveniments que van determinar el destí de milions d’éssers humans. L’Stalin que emergeix del llibre no és ni el cap convertit en déu al voltant del qual va néixer i es va desenvolupar el famós culte a la personalitat ni la reencarnació de totes les maldats polítiques que han presentat els detractors sistemàtics del comunisme. És un home dins d’una època i en ell es resumeixen i prenen relleu humà les contradiccions, les grandeses i les misèries de tot un període històric. En aquest sentit, el protagonista d’aquesta biografia ho és tant Joseph Stalin com la pròpia Revolució Russa".
En el seu Prefaci a una edició popular (la de Vintage Books, Inc., Nova York, 1960) Deutscher explicava que "Jo vaig acabar d’escriure aquest llibre quan Stalin es trobava a la cúspide del seu poder i els últims anys del seu mandat pertanyien encara al futur. Per necessitat vaig interrompre la història de la seva vida i de la seva obra durant els anys 1945-46 i vaig arribar a la conclusió que, tot i que encara era massa aviat per formular "un judici segur sobre l’home, els seus encerts i els seus fracassos", resultava clar tanmateix que Stalin pertanyia "a l’estirp dels grans dèspotes revolucionaris, la de Cromwell, Robespierre i Napoleó". Stalin no era gran moral o intel·lectualment, sinó "per l’abast de les seves empreses, la importància de les seves accions, la vastedat de l’escenari que dominava". Revolucionari ho era "perquè va posar en pràctica un principi fonamentalment nou d’organització social" i perquè sobre la base de la propietat pública i per mitjà d’una economia planificada, va industrialitzar i col·lectivitzar la societat soviètica, transformant així perdurablement la seva estructura. "Finalment el seu inhumà despotisme no sols ha viciat una gran part del que va aconseguir, sinó que encara pot provocar una violenta reacció contra aquests, en que la gent podria inclinar-se a oblidar, durant cert temps, contra què reacciona: la tirania de l’stalinisme o la seva executòria progressista en allò social".
Referint-me a la moda, corrent llavors, d’assimilar Stalin amb Hitler, vaig indicar certament les seves similituds, però vaig parar compte en posar de relleu les diferències: "Hitler va ser el cap d’una contrarevolució estèril, mentre que Stalin ha estat tant el cap com l’explotador d’una revolució tràgica i contradictòria però creadora... No hi ha una sola esfera en la qual Hitler hagi fet res per avançar la nació alemanya més enllà del punt en que es trobava quan ell va prendre el poder. En la major part de les esferes la ha fet retrocedir terriblement... Stalin es va proposar... extirpar la barbàries de Rússia recorrent a mitjans bàrbars. Donada la naturalesa dels mitjans que va utilitzar, bona part de la barbàries... ha tornat a renéixer... Tanmateix, la nació ha avançat en la majoria de les esferes de la seva existència... Rússia és ara la primera potència industrial d’Europa i la segona del món. La seva ment ha estat despertada de tal manera que difícilment se la podrà adormir una altra vegada".
Deutscher va ser qui, en un altre lloc, va denunciar amb nítida cruesa la brutalitat i criminalitat de la desviació i degeneració stalinistes. Va escriure i publicar que Stalin "va utilitzar tots els recursos del terror i de l’engany per impedir que els obrers, i el poble en general, reclamessin els seus drets i el seu llegat revolucionari... Com a director de les purgues, Stalin va ser el descendent de Cromwell i Robespierre. El seu terror va ser molt més cruel i repugnant que el d’aquests, ja que ell va exercir el poder durant un període molt més llarg en circumstàncies espantoses i en un país acostumat al llarg dels segles a la bàrbara brutalitat dels seus governants... L’stalinisme, en efecte, pot descriure’s com l’amalgama del marxisme amb el primordial i salvatge endarreriment de Rússia".
Deustcher ha seguit sempre la vella regla que estipula que la veritat és sempre revolucionària. Vull destacar-te unes pàgines clau del seu Stalin. Biografia política. Claus perquè adverteixen que el començament de la degeneració del partit comunista rus es va produir en vida de Lenin i com a conseqüència d’una decisió seva, amb el vot a favor de Trotsky. Són les pàgines finals del capítol VI (213 a 218 de l’edició que jo utilitzo i que t’he ressenyat aquí.) En les quals es relata com i per què s’accepta la idea que un sol partit havia de governar als Soviets i que un sol partit podia existir. Els paràgrafs clau són els que narren com i per què el 1921 es van prohibir els grups d’oposició dins el partit. Deutscher escriu que "La tasca que ara es plantejava el bolxevisme, tanmateix, no era diferent a la de buscar la quadratura del cercle. Per salvar les conquestes de la Revolució, havia de suprimir el ritme espontani de la vida política del país. Però, en fer-ho, el Partit mutilava el seu propi cos i el seu propi esperit".
En fi, et recomano molt vivament que no deixis de llegir aquest text.
27. Isaac Deutscher: La revolució inconclosa. 50 anys d’història soviètica.
|
|